Sunday 7 September 2014

Ireland, great discoveries (III): THE MINUTES

( Picture from theminutesmusic.com )

N'hi ha una que ja ha deixat Irlanda enrere. Sí, ja han passat sis mesos. De totes maneres, ara que he decidit no tornar a deixar que aquest blog mori, vull continuar amb la sèrie de posts que vaig començar sobre els meus descobriments musicals a Irlanda. 

He d'admetre que les meves preferències musicals s'han tornat una mica més "rockeres" des de la meva estada a la illa esmeralda. Especialment després del Sea Sessions, el festival de surf i música, però potser també per culpa del meu cercle d'amistats 100% relacionat amb el surf.

De totes maneres, sigui quina sigui la causa, aquí us porto un altre descobriment irlandès: The Minutes des de Dublin. "Black Keys" és la meva cançó preferida del seu album, però dins el disc Maracata trobareu molts altres temes que us faran moure el meu al ritme de les seves guitarres i bateria. Disfruteu-los!

***

Alguien ya ha dejado atrás Irlanda. Sí, ya han pasado seis meses. De todos modos, ahora que he decidido no volver a dejar que este blog muera, quiero continuar con la serie de posts que empecé meses atrás sobre mis descubrimientos musicales en Irlanda.

He de admitir que durante mi estancia en la isla esmeralda mis preferencias musicales se volvieron un poco más "rockeras". Especialmente después de Sea Sessions, el festival de surf y música, pero también quizá por culpa de mi círculo de amigos 100% relacionado con el surf. 

De todos modos, sea cuál sea la razón, aquí os traigo otro de los descubrimientos irlandeses que hice: The Minutes desde Dublín. "Black Keys" es mi tema favorito de su álbum, pero en el CD Maracata encontraréis muchas más canciones que os harán mover el pie a ritmo de sus guitarras y batería. Disfrutadlos! 

***

Somebody has already left Ireland. Yes, it's been six months already. However, now that I decided not to let this blog die again, I want to continue with the series of posts I started about my musical discoveries in Ireland.

I have to admit that my musical preferences became a bit more "rocky" during my stay in the emerald island. Especially after the Sea Sessions Surf & Music Festival but maybe also due to my a 100% surf-related circle of friend.

Anyway, whichever the reason is, here I bring you another irish discovery I made: The Minutes from Dublin. "Black Keys" is my favourite single but in their album Marcata you'll find plenty more of tunes that will make you shake your feet at their guitars and drums' rythm. Enjoy!







Sunday 27 July 2014

New room for a new life (for 7 months).

Hola a tots/es!
Si... fa un mes que no postejo (ni jo ni, ni ningú) però aquí tinc la meva excusa: porto 4 setmanes estudiant el MIR. Aquest fet ha implicat una mudança i l'inici d'una nova etapa i d'aquest fet es del que vull parlar avui. Com fer que un cuchitril es converteixi en una habitació?
La meva nova habitació és mini, i quan la vaig heretar estava bruta i buida. Res que no es pugui arreglar amb una bona neteja i una visita a IKEA. 
Aquí us deixo els items que més m'agraden de la meva habitació:

Boles de llum, on?
Discovery Dream. Et venen les llumetes (com les de Nadal) amb la convinació de boles de colors que tu vulguis per montar-ho a casa!

Mosquitera, com? 
La meva idea era tenir una gran mosquitera però volia aprofitar un gantxo que penjava del sostre així que - com que no hi cavia - vaig comprar unes cortines de 3 euros a IKEA i les vaig transformar en la meva mosquitera. Estalvi? 10 euros! 

Llençols de flors, quins? 
A la meravellosa IKEA vaig trobar unes fundes de nórdic amb uns preciosos detalls florals gens anticuats.


Thursday 26 June 2014

Tomorrow is the day!

Instagram picture of Bundoran and Sea Sessions by @sea_sessions.


Yes! Finally! Tomorrow is the day! SEA SESSIONS! 

I've been hearing about this weekend since before arriving to Ireland and every single day since I arrived to Bundoran, so I couldn't let it pass without publishing about it, at least, before and after the festival. 

I just got my ticket yesterday, but I've been following the groups that are going to play for much longer. Today I leave you here a selection of my favourites, plus one of the videos with last year's highlights. Hope you enjoy it! I'll pay atention to new discoveries during the weekend to keep bringing more music to you :)

Sorry, I'm that excited that I can't write more! Let's the music talk by itself. I'm heading to the pubs, warming up the night before with Stonefree, Waggamuffins and Boxtie!


Sea Sessions 2013 Highlights, by CMP Productions.

Wednesday 25 June 2014

Donut-Mania

Crec que encara no conec a ningú que li agradin tant els donuts com a mi. Sempre havia volgut fer-los a casa però sempre que ho intentava era un autèntic desastre! O em quedaven crusos, o la massa no pujava, o a l'hora de fregir-los se'm deformaven completament.
Fins que vaig trobar aquesta recepta: els donuts els fas al forn i queden perfectes, no es deformen, no has d'esperar a que pugin i queden boníssims! 

Creo que aún no conozco ha nadie que no adore los donuts como los adoro yo. Siempre había querido hacerlos en casa pero siempre que lo probé fue un autentico desastre! O me quedaban crudos, o la masa no me subía, o a la hora de freírlos se me deformaban completamente.
Hasta que encontré esta receta: los donuts los haces al horno y quedan perfectos, no se deforman, no tienes que esperar a que suban y quedan buenísimos!

I think I haven't meet anyone who adores donuts as I do. I always wanted to do it at home but every time I tried was a complete disaster! They were raw, the dough was not good, or when I fried them they became a complete mess.
Until I found this recipe: you have to cook the donuts in the oven and they will be perfect, tasty, and delicious! 


Friday 20 June 2014

Ireland, great discoveries (II): STONEFREE



Unes quantes entrades enrere vaig parlar sobre el "Rory Gallagher International Festival" que va tenir lloc a Ballyshannon (Co. Donegal, Irlanda). Al final he de dir que només el vaig visitar una nit (gran nit, però) i també he de dir que aquest grup que aquí presento no són un descobriment del festival (ho sento!). De totes maneres, ells sí que van tocar al Rory Gallagher i no una, sinó tres nits seguides. 

A part d'això, els vaig descobrir només en la meva segona o tercera setmana a Irlanda. Acostumen a tocar bastant sovint en un dels nostres pubs preferits del poble i he de dir que sonen molt, molt bé. És una llàstima que no hi hagi més cançons disponibles seves. Aquí us en deixo tres de les meves preferides (durant bastants dies no em podia treure "Broken Pictures" del cap), però com a mínim sé que dijous que ve i diumenge al Sea Sessions podré tornar a ballar al ritme del seu rock.

Disfruteu-los!

PD: "Into The Night" inclou imatges de la Main Beach de Bundoran, el poble en el que estic visquent, i altres racons de la nostra zona :)

Sunday 15 June 2014

Lucy Sullivan is getting married.








Oh Marian Keyes, santa i alabada Marian Keyes de nou regalant-nos una novela divina!
Sí, aquí a TownOwnStyle som fans incondicionals de l'autora irlandesa icona de la novela Chick Lit (per entendre'ns les noveles tipo Bridget Jones, El diablo se viste de Prada...). 
La última que ha passat per les meves mans i que entra en el nostre menú literari: Lucy Sullivan is getting married. 

Lucy és poc afortunada en temes d'amor, i les referencies a la llar són bastant dolentes. No obstant la visita a una tarotista li canvia la vida quan li prediu que es casarà. ¿Amb qui si és soltera i no te expectatives a la vista? Iniciarà així un viatge amb les seves companyes de pis, entre festes i borracheres, entre homes que passen o que ja hi eren, per conèixer's a ella mateixa i a l'home de la seva vida. Sempre acompanyada d'una redacció franca i picant que t'enganxa terriblement des del principi i que quan arribes al final només desitjaries tornar a començar!!! 

Nota: 9/10

Oh Marian Keyes, santa y alabada Marian Keyes de nuevo regalándonos una novela divina! 
Si, aquí en TownOwnStyle somos fans incondicionales de la autora irlandesa icono de la novela Chick Lit (para entendernos las novelas tipo Bridget Jones, El diablo se viste de Prada...).
La última que ha pasado por mis manos y que entra en nuestro menú literario: Lucy Sullivan se casa. 

Lucy es poco afortunada en temas de amor, y las referencias en su hogar son bastante malas. No obstante la visita a una tarotista le cambiará la vida cuando esta le predice que se casará. ¿Con quién si es soltera y no tiene expectativas a la vista? Iniciará así un viaje con sus compañeras de piso, entre fiestas y borracheras, entre hombres que pasan o que ya estaban, para conocerse a si misma y al hombre de su vida. Siempre acompañada de una redacción franca y picante que te engancha terriblemente des del principio y que cuando llegas al final sólo deseas volver a empezar!!!

Nota: 9/10

Oh Marian Keyes, beloved Marian Keyes offering us again an extraordinary novel! 
Yes, TownOwnStyle is a huge fan of the irish author, icon of the Chick Lit novel (to make you understand: the kind of novels as Bridget Jones, Devil wears Prada...). 
The last novel in my hands and that becomes part of our literary menu: Lucy Sullivan is getting married. 

Lucy is really unlucky in love, and her references at home are really bad. However the visit to a fortune-teller changes her life when she predicts her that she'll get married. But ¿with whom? She has no expectations at all! She'll start a trip with her flatmates, between parties and hangovers, between men that come and go or that just where there, to get to know herself and to meet the man of her dreams. Always written with frankness and with the spicy plot that gets you completely since the beginning and that when you finish you only wish to start again!!

Mark: 9/10



Wednesday 11 June 2014

Banoffee, thanks for existing


Després de passar-me quatre dies a Manchester i sent alimentada amb un quart de "pie" després de cada àpat ("pie" de gerds, "pie" de poma, "pie" del que sigui...), vaig decidir que jo també volia intentar cuinar-ne una d'aquestes.

Uns dies més tard, a casa una altra vegada, vaig trobar-me amb el meu company de casa preparant un pastís i vaig decidir que jo també volia fornejar alguna cosa. Així, vaig acabar preparant "dulce de leche", una de les receptes més simples i delicioses que mai s'hagi pogut crear (va en serio).

Después de pasarme quatro días en Manchester i siendo alimentada con un cuarto de "pie" después de cada comida ("pie" de frambuesa, "pie" de manzana, "pie" de lo que sea...), decidí que yo también quería intentar preparar una de ésas.

Unos días más tarde, otra vez en casa, me encontré a mi compañero de casa horneando un pastel y decidí que yo también quería hornear algo. Terminé preparando dulce de leche, una receta de las más simples y deliciosas de las que se pueden hacer (va en serio).

After spending four days in Manchester and being fed a quarter of a pie each on each meal (raspberry pie, apple pie, whatever pie…), I decided that I also wanted to try to bake one of those.

A few days later, already back at home, I found my housemate baking, and I decided that I also wanted to prepare something. I ended up preparing "dulce de leche", one of the simplest and most delicious things you can do (seriously).


Thursday 5 June 2014

Ideas for a photo booth







Hola!
Des de fa unes setmanes els meus companys de carrera i jo ens preparem a ritme frenétic per la nostra graduació perquè després de 6 llargs anys serem metges.
Entre videos, fotografies, sopars, música i altres preparacions, se'ns va ocórrer preparar un photocall o photo booth. El nostre ha estat senzill amb un paper beis, unes cortines de paper brillant vermell, molta purpurina i unes lletres daurades al més pur estil Universitat americana, i tindrá el seu propi hashtag perquè la gent pengi les fotografies que es facin al llarg de la nit. Com que em va semblar una bona idea per les festes i celebracions això us deixo aquí unes quantes opcions. 

Hola!
Des de hace unas semanas mis compañeros de carrera y yo nos preparamos a ritmo frenético para nuestra graduación porque, después de 6 largos años, seremos médicos. 
Entre vídeos, fotografias, cenas, música y otras preparaciones, se nos ocurrió preparar un photocall o photo booth. En nuestro caso ha sido muy sencillo con un papel beis, unas cortinas de papel brillante rojo, mucha purpurina y unas letras doradas al más puro estilo Universidad americana, y tendrá su propio hashtag para que la gente cuelgue las fotografías que hagan a lo largo de la noche. Como me pareció una buena para las fiestas y celebraciones os dejo algunas opciones.

Hello!
I've been working like a mad woman for a few weeks with my classmates because we'll graduate soon, and after 6 years we'll be doctors. 
Between videos, photos, dinners, music and other preparations, we had the idea to work on a photocall or photo booth. The one we've done is really simple: beis paper, bright red paper curtains, a lot of purpurin and golden letters written in the typical American University calligraphy, and we'll have our own hashtag to tag all the pics that we upload on the social network. As I thought that it was a good idea for parties and celebrations here you have different options that you can do. 



Una original versió de la paret de casa i els cuadres
Una versión original de la pared de casa y sus cuadros
An original version of your house wall with the frames

Saturday 31 May 2014

Ireland, great discoveries (I): YOUNG WONDER

 About Brug


Viure (durant dos mesos) en un hostal pot tenir els seus avantatges, un dels quals és descobrir nova música a través de la gent que hi viu.

Young Wonder són el primer grup que he descobert des de que sóc a Irlanda i he de dir que em tenen completament enamorada. Sempre m'ha encantat la música electrònica i el so ple de colors d'aquest trio de Cork em té enganxada.

En aquesta entrada us deixo tres dels seus vídeos, començant, sobre aquestes línies, amb el la meva preferida: "To You". Disfruteu-los!


Thursday 29 May 2014

#METgram: MET Gala's best Instagram pics

 About Brug

Segur que fa unes setmanes no vaig  ser l'unica que va tenir un Instagram ple d'imatges de la #METGala. Si aquest no era el teu cas, (val, he d'admetre que soc una mica "freak" d'aquest tipus d'aquestes coses i esdeveniments), he decidit crear el meu rànking personal amb els millors moments del ball capturats per alguns dels famosos preferits de molts. Diuen que més val tard que mai.

Seguro que hace unas semanas no fui la única a la que Instagram se le llenó de imágenes de la #METGala. Si este no era vuestro caso, (vale, debo admitir que soy un poco "freak" de este tipo de cosas y eventos), he decidido crear mi ranking personal con los mejores momentos del baile capturados por algunos famosos favoritos de muchos de nosotras/os. Dicen que más vale tarde que nunca. 

I'm sure that few weeks ago I wasn't the only one with an Instagram full of #METGala pictures. If it wasn't your case, OK, I have to admit that I'm a freak of this kind of events and glam-famous-modern-stuff, so this is why I decided to create my own ranking of the best moments captured by some of our favourite stars. Is better late than never.


Quan et trobes l'habitació plena de globus enormes dient el teu nom, 
portar un vestit gentilesa d'Stella McCartney és el menys important. No trobeu?
Cuando te encuentras la habitación repleta de globos dorados diciendo tu nombre,
llevar un vestido de Stella McCartney es lo de menos. ¿No crees?
When you find your room filled with huge goldish balloons saying your name,
wearing a Stella McCartney's dress is the less important thing. Isn't it?


Wednesday 21 May 2014

Chocolate, Vanilla and Hazelnut: story of a birthday cake.

Hola, es l'Ari la que posteja avui!
Qualsevol excusa es bona per encendre el forn i cuinar pastissos, y quina millor que l'aniversari d'una de les nostres bloggers més aplicades!! Així que vaig posar mans a la massa i vaig improvisar un pastís de xocolata, avellanes i vainilla, i el resultat va ser genial. Va quedar molt bo així que us el recomano!

Hola, es Ari la que postea hoy! 
Cualquier escusa es buena para encender el horno y cocinar pasteles, y que mejor escusa que el cumpleaños de una de nuestras bloggers más aplicadas!! Así que me puse manos a la obra, improvisé un pastel de chocolate, avellanas y vainilla y el resultado fue genial. Quedó muy bueno así que os recomiendo que lo hagáis.

Hello, Ari's posting today!
Anything is a good excuse to turn on the oven and cook some cakes, and what an excuse it is if one of our blogger's birthday! So I improvised a chocolate, hazelnut and vanilla cake that was amazing! It was soooo goooood that the only thing I can do is to recommend you to do it. 



Sunday 18 May 2014

Carcassone (II): Real Chocolate

Abscencia per exàmens: entonem el mea culpa!
Avui volem deixar-vos amb la segona part de la visita a Carcassone: una visita molt dolça! 

Passejant entre les muralles de la Cité ens va cridar l'atenció un cartell rosa que cridava ¡Real Chocolat! i a la seva porta una amable botiguera que ens va regalar un trosset de xocolata negra amb gerds. No sóc fan de la xocolata negra, en absolut, però si no t'agradaba aquell trosset de cel es que no tenies paladar. Abans de marxar vam tornar a la botiga i vam comprar xocolata negra amb taronja, xocolata blanca amb caramel i la excelent xocolata negra amb gerds. Us recomano que la busqueu si teniu la oportunitat d'anar a Carcassone, compreu-ne uns bocins, però que no puguin més els vostres ulls que la vostra butxaca! Els preus no són baixos...! 

Sunday 4 May 2014

Carcassone (I)

Hola a tots! Sóc la Marina!

Aquesta setmana santa vaig visitar amb els meus pares, durant un dia, la Cité Medieval de Carcassone un lloc encantador del que estic enamorada i que he visitat sense cansarme'n unes 5 vegades. Aquest cop vam decidir anar-hi per tal que la meva germana petita la visités.

Carcassone es troba a 2 hores del meu poble, ja que la frontera amb França es molt propera. La ciutat medieval va pertanyer fins 1659 a Catalunya essent entregada en el Tractat dels Pirineus. Posteriorment la fortificació es va abandonar i es va formar la ciutat actual, dedicada majorment a la industria téxtil. Carcassona va arribar a estats ruinosos fins que al 1849 l'historiador Jean-Pierre Cos-Mayrevielle y l'escriptor Prosper Mérimée van liderar una campanya per preservar la fortaleza com a monument històric. Durant aquell any se li va encarregar a l'arquitecte Eugène Viollete-le-Duc la renovació de la ciutat. Avui en dia Carcassone apareix davant teu de manera arrebatadora quan menys te l'esperes y et deixa meravellat, mentre passeges transportat a l'Edat Mitja i fas que la teva imaginació no pari de treballar.

Aquí us deixo unes fotos perquè us animeu a visitar-la!


Tuesday 29 April 2014

Gold is not always tacky

Hola! 
Avui us vull exposar el problema al que m'estic enfrontant des de fa uns quants dies. Aquest 20 de juny em graduo (per fi!), ja tinc vestit (ue!) però ah... problemón: el meu vestit es d'un color préssec pastel amb un brodat a la cintura daurat preciós... i m'està costant molt trobar unes sabates que encaixin. Després d'analitzar tots els beix possibles, descartar totalment el negre (es mentida que es pugui portar amb tot...m'hi nego), vaig mirar la model del meu vestit i vaig veure que duia sabates daurades. Sempre havia pensat que el daurat es "hortera" pero realment és la millor opció, així que m'enfronto a escollir un parell de talons que siguin elegants i daurats, perquè sí, existeixen! Aquí us deixo el que sota el meu criteri es una sabata daurada com cal!

Hola! 
Hoy os quiero exponer el problema al que me enfrento desde hace unos días. Este 20 de junio me gradúo (por fin!), ya tengo vestido (ue!) pero ah... problemón: mi vestido es de un color melocotón pastel con un bordado dorado en la cintura precioso... y me está costando mucho encontrar unos zapatos que encajen. Después de analizar todos los beis posibles, descartar totalmente el negro (es mentira que se pueda llevar con todo... me niego), miré la modelo de mi vestido y vi que llevaba zapatos dorados. Siempre había pensado que el dorado era hortera pero realmente es la mejor opción, así que me enfrento a escoger un par de tacones que sean elegantes y dorado, porque sí, existen! Aquí os dejo lo que bajo mi criterio es un zapato dorado como Dios manda!

Hello!
Today I want to talk you about the problem I'm facing since last week. On the 20th June I will graduate (at last!), I have the dress (horray!) but ah... big trouble: my dress is peach pastel with a golden embroidery on the waist, really beautiful... and I can't find the proper shoes. After analyzing all kinds of beige, totally rejecting black (it's not true that black fits with everything... I don't support it), I checked the model of my dress and I saw the she was wearing golden shoes. I always thought that golden was tacky but I realized that was the best option, so I'm facing the problem of choosing a pair of elegant golden heels, because they exist! Here you have what I think (under my criteria) that are beautiful golden heels! 

We are Golden

Sunday 20 April 2014

WARNING: Kids in the kitchen

Hola de nou! Ja estem acabant la setmana santa... quina rabia! Avui us volem presentar una recepta molt senzilla per fer amb nens i que disfrutin remenant i cuinant. Durant un parell de dies he hagut de fer de cangur dels meus cosins petits i per evitar que estiguessin tot el matí davant la tele o un ordinador els hi vaig proposar fer galetes de vainilla amb xocolata. Ens vam divertir moltíssim i les galetes van sortir boníssimes!
Aquí us deixo la recepta:
210gr de farina
85gr de sucre
140gr de mantega sense sal
2 ous (separar el rovell de les clares)
Vainilla (nosaltres vam utilizar sucre "avainillat")

El forn estarà a 170º i posarem paper vegetal per cuinar en una safata del forn. Barrejarem farina + sucre + mantega amb una espàtula o barilles. Seguidament afegirem les clares + vainilla per posar-nos a amassar amb les mans (per evitar que se'ns enganxi utilitzarem farina sobre la encimera i a les mans). Nosaltres vam optar per anar agafant trossets de massa, fer boletes i llavors xafar-les: ens van quedar ben rodones i ens vam estalviar extendre la massa i utilitzar talladors! El rovell el farem servir per pintar les galetes, i les decorarem amb el que més ens agradi: nosaltres vam optar per Conguitos! Finalment ho posarem al forn 15-20 minuts fins que les veiem dorades. 


Monday 14 April 2014

Apple Pie Cupcakes and Cinnamon Cream Cheese Frosting

Hola a tots!
Després d'uns dies atrafegats que no hem postejat arriba la santa Semana Santa! I amb ella les nostres mans a la cuina! Avui us deixem la recepta de Cupcakes de Pastís de Poma amb Frosting de Canyella. 

Hola a todos!
Después de unos días ajetreados en los que no hemos posteado llega la santa Semana Santa! Y con ella nuestras manos a la cocina! Hoy os dejamos la receta de Cupcakes de Pastel de Manzana con Frosting de Queso Crema de Canela. 

Hello everyone!
After some busy days without having the opportunity to post anything, our holidays have arrived! And our hands are back to the kitchen! Today we share with you our Apple Pie Cupcakes with Cinnamon Cream Cheese Frosting recipe.

Ingredients pel Cupcake
80 gr mantega sense sal a temperatura ambient
150gr sucre moré
2 ous
150gr farina
1 cullaradeta de llevat en pols
100 ml llet semi
1 cullaradeta i mitja de canyella 
1 poma pelada i tallada a trossets

Ingredientes para el Cupcake:
80gr mantequilla sin sal a temperatura ambiente
150gr de azúcar moreno
2 huevos
150gr harina
1 cucharadita de levadura en polvo
100 ml leche semi
1 cucharadita y media de canela
1 manzana pelada y cortada a trozitos

Cupcakes ingredients:
80gr unsalted butter 
150gr dark sugar
2 eggs
150gr flour
1 tablespoon of yeast
100ml of milk
1 and 1/2 tablespoon of cinnamon
1 apple sliced 





Ingredients pel frosting:
80gr mantega sense sal a temperatura ambient
200gr de sucre glass
85gr de formatge cremós (tipus Philadelphia)
1 cullaradeta de canyella

Ingredientes para el frosting:
80gr mantequilla sin sal a temperatura ambiente
200gr de azúcar glass
85gr de queso cremoso (tipo Philadelphia)
1 cucharadita de canela

Frosting Ingredients:
80gr unsalted butter 
200gr icing sugar
85gr of cream cheese 
1 tablespoon of cinnamon

El forn caldrà que estigui a 170º i l'addició dels ingredients segueix l'ordre de la recepta. Sobretot tot el que es en pols, tamissar-ho! 

El horno hace falta que esté a 170º y la adición de ingredientes sigue el orden de la receta. Sobretodo lo que está en polvo, tamizarlo!

The oven has to be heated at 170º and the addition of the ingredients follows the order of the recipe. The most important thing is to sieve everything! 









Monday 31 March 2014

We are Kakkmaddafakkers

Aviat farà un any des que la nostre Blogger Anna va anar al festival SOS 4.8, i es el temps que fa que som fans de Kakkmaddafakka. Aquest grup de 5 noruegs (a vegades 8) ens han tornat bojes amb la seva música, la seva desinhibició, la seva gràcia i encant, i els seus increïbles shows (i perquè no... tenen molta gràcia fent videos a Youtube). 
El grup neix a Bergen, Noruega, quan els dos germans Axel i Pal Vindenes juntament amb els seus dos amics Stian Saevig i Jonas Nielsen decideixen formar Kakkmaddafakka. Amb el temps es va unir el bateira Kristoffer Van der Pas i el Kakkmaddafakka Choir. Al principi tot va quedar en un éxit local, pero un cop de sort va fer que Erlend Oye (part de Kings of Convenience) es creués amb la banda i obrís la porta (¡Gràcies!) al públic Europeu i han anat obrin camí i creixent fins a que ara, amb només dos discs, ja siguin tota una banda amb més d'1 milió de fans arreu. 
Musicalment complets són guitarristes, percusionistes, violoncelistes, baixistes, pianistes i coristes, i és dels pocs grups que et tornes boig amb cada cançó que toquen. Si teniu l'oportunitat aneu a veure'ls perquè passareu una de les millors nits de les vostres vides. L'Anna va gaudir d'ells al SOS 4.8 de Múrcia, i jo, la que posteja avui, vaig disfrutar-los a 1 metre de distància a la Sala Tourmix de Girona més petita i familiar, en un dels millors shows que he viscut. 

Us deixem algunes fotos fetes pel nostre amic Sergi Nuñez, un gran fotógraf del que us convidem a que visiteu el seu FlickR: 






Pronto habrá pasado un año desde que nuestra Blogger Anna fue al festival SOS 4.8, i es el tiempo que hace que somos fans de Kakkmaddafakka. 
Este grupo de 5 noruegos (a veces 8) nos han vuelto locas con su música, su desinhibición, su gracia y encanto, y sus increíbles shows (y porque no... tienen mucha gracia haciendo videos en Youtube). 
El grupo nace en Bergen, Noruega, cuando los dos hermanos Axel y Pal Vindenes juntamente con sus dos amigos Stian Saevig y Jonas Nielsen deciden formar Kakkmaddafakka. Con el tiempo se unieron el batería Kristoffer Van der Pas y el Kakkmaddafakka Choir. Al principio todo quedó en un éxito muy local, pero un golpe de suerte hizo que Erlend Oye (parte de Kings of Convenience) se cruzara con la banda y abriera la puerta (¡Gracias!) al público Europeo, y han ido abriendo camino y creciendo hasta que ahora, con sólo dos discos, ya son una banda con más de 1 millón de fans alrededor del mundo. 
Musicalmente completos son guitarristas, percusionistas, violoncelistas, bajistas, pianistas y coristas, y son uno de los pocos grupos en los que te vuelves loca con cada canción que tocan. Si tenéis la oportunidad id a verlos porque pasaréis una de las mejores noches de vuestra vida. Anna gozó de ellos en el SOS 4.8 de Múrcia, y yo, la que postea hoy, disfruté de ellos a 1metro de distáncia en la Sala Tourmix de Girona, más pequeña y familiar, en un de los mejores shows que he vivido. 

Os dejamos algunas fotos hechas por nuestro amigo Sergi Nuñez, un gran fotógrafo del que os invitamos a que visitéis su FlickR:
                                                    http://www.flickr.com/photos/sergins




 



Soon it will have been a year since our Blogger Anna went to the SOS 4.8 Festival, and it's been a year being fans of Kakkmaddafakka. 
This group of 5 norwegians (sometimes 8) has turned us crazy with its music, desinhibition, fun and charm, and its incredible shows (and why not... they're very funny on their Youtube videos). 
The group was born in Bergen, Norway, when brothers Axel and Pal Vindenes along with their friends Stian Saevig and Jonas Nielsen formed Kakkmaddafakka. Through the time they added Kristoffer Van der Pas, drummer, and the Kakkmaddafakka Choir. At the begining the success and popularity was just local, but luckily Erlend Oye (member of Kings of Convenience) saw them and experienced their music and opened the door (¡Thank you!) to the European public, and they've been growing until today that, with only two albums, they're a band with more than a million fans around the world.
Musicaly complete, they're guitarists, drummers, violoncellists, bassists, pianists and choristers, and they are one of the few groups that you go mad with every song they play. If you have the oportunity, go and enjoy them because you'll have one of the best nights of your life. Anna saw them playing at the SOS 4.8 Festival in Múrica, and I, whom's posting today, enjoyed them at 1 meter of distance in Sala Tourmix, Girona, in one of the best shows I've ever had. 

Here you can see some pictures made by our friend Sergi Nuñez, a great photographer. We invite you to visit his FlickR: 


Thursday 27 March 2014

Dublin: Where to stay? - JACOBS INN

 About Brug

hostel

Hola! Sóc l’Anna! Sí, jo també havia de començar a publicar a Townownstyle. Fins al moment creia que la inspiració m’havia abandonat, però des de que vaig posar els peus a Irlanda fa cosa d’un mes, crec que sé sobre què començar a parlar: llocs per visitar, hostals als que dormir, menjars per tastar… Vaig descobrint aquest bonic país de mica en mica. Intentaré compartir tot allò que aprengui i si el que escric mai per algú és un consell útil, quedaré més que satisfeta.

¡Hola! ¡Soy Anna! Sí, yo también tenía que empezar a publicar alguna vez en Townownstyle. Hasta el momento creía que mi inspiración me había abandonado, pero desde que llegué a Irlanda hace cosa de un mes, creo que sé sobre qué puedo empezar a hablaros. Lugares para visitar, hostales en los que dormir, comida para probar… Voy descubriendo este bonito país poco a poco e intentaré compartir con vosotros lo que vaya aprendiendo de él. Entonces, si en algún momento algo de lo que yo pueda escribir aquí le sirve a alguien como un consejo útil de viaje, me daré por más que satisfecha.

Hi! I’m Anna! Yes, some day I also had to start publishing at Townownstyle. Until now I was sure that I had lost my inspiration, but since I arrived at Ireland I think I’ve found what to write about. Places to visit, hostels in which stay, foods to taste… I’m discovering this beautiful country step by step and I’ll try to share with you everything I learn from it. If something of what I write down here could help somebody, I will be more than satisfied.

Tuesday 25 March 2014

"No estaba muerto, estaba en Riviera Maya"

Després d'uns dies sense postejar, avui us voldriem parlar de l'experiencia d'una de les nostres Bloggers a la Riviera Maya mexicana.

Después de unos días sin postear hoy queremos hablaros de la experiencia de una de nuestra Bloggers en la Riviera Maya mexicana. 

After some days without posting, we want to talk about the experience of one of our Bloggers in Riviera Maya, Mexico. 



Com qualsevol persona a punt de graduar-se, aquest mes de febrer he disfrutat de la companyia de 25 dels meus companys de classe durant 1 setmana a la Riviera Maya. Sona a "topicazo", pero sabía que, després de 6 anys de carrera, era una experiéncia que volia viure: pulsereta i platja caribenya. Per això, després de l'experiéncia us voldria donar quatre opinions i algunes fotos. 
Ens vam allotjar en un Resort de 5 estrelles (Gran Sirenis Riviera Maya) on com us trobareu allà on aneu, que compartireu estada amb moltes altres universitats. Aquests resorts són l'exemple clar i tópic que us imagineu: 5 piscines, platja privada amb hamaques, servei excelent, palmeretes, sol, animadors, una discoteca, restaurants tematics... La veritat es que et fan sentir com un guiri completament. Ara bé, no us diré que HO DISFRUTES COM EL QUE MÉS. En el nostre cas ens portavem molt bé amb la gent que treballava allà i reiem molt amb ells, compartint temps a la nostra piscina fetiche que tenia una barra dins l'aigua on anaves nadant a demanar continuament algun dels seus 33 coctails. 
Pero com sabreu hi ha vida fora de l'hotel i no estavem disposats a perdre'ns la. Us recomano (en plan viatge juvenil, no de newlyweds) que agafeu les excursions des del vostre país d'origen, o al menys si es possible, ja que al final t'estalvies molts diners. Nosaltres vam anar amb la companyia Xcape i vam visitar Tulum, un recinte arqueologic vora la mar caribenya, Chichén-Itzá i el Cenote It Kil, Isla Mujeres, on vam anar en un catamará on a la tornada vam fer una festa genial, i Playa Carmen i una nit a Coco Bongo, la millor discoteca de la meva vida. 
De camí a tots els llocs, vaig poder veure el que és el Méxic de debó, pobre i humil, però encantador. Això em fa desitjar tornar i visitar-lo de nou, disfrutar de la gent, l'ambient i el menjar. 
Així doncs no us puc més que dir que us recomano que hi aneu, en el plan que vulgueu, i que disfruteu. Febrer es un bon més, nosaltres vam disfrutar de molt bon temps; i sobretot no agafeu un vol charter encara que us costi una mica més de diners.

Como cualquier persona a punto de graduarse, este mes de febrero he disfrutado de la compañía de 25 de mis compañeros de clase durante 1 semana en Riviera Maya. Suena a topicazo, pero sabía que después de 6 años de carrera, era una experiencia que quería vivir: pulserita y playa caribeña. Por eso, después de la experiencia os quiero dar cuatro opiniones y algunas fotos.
Nos alojamos en un Resort de 5 estrellas (Gran Sirenis Riviera Maya) donde os encontraréis como en cualquier sitio que vayáis, que compartiréis estada con muchas otras universidades. Estos resorts son el ejemplo claro y tópico que os imagináis: 5 piscinas, playa privada con sus hamacas, servicio excelente, palmeritas, sol, animadores, una discoteca, restaurantes temáticos... La verdad es que te hacen sentir como un guiri completamente. No obstante no os diré que no lo DISFRUTARA COMO LA QUE MÁS. En nuestro caso nos llevábamos muy bien con la gente que trabajaba allí y nos reíamos mucho con ellos, compartiendo tiempo en nuestra piscina fetiche que tenía una gran barra dentro del agua a la que ibas nadando a pedir continuamente alguno de sus 33 cóctails. 
Pero como sabreis hay una vida fuera del hotel y no estábamos dispuestos a perdérnosla. Os recomiendo (en plan viaje juvenil, no de newlyweds) que cojáis las excursiones desde vuestro país de origen, o al menos si es posible, ya que al final te ahorras mucho dinero. Nosotros contratamos la compañía Xcape y visitamos Tulum, un recinto arqueológico cerca del mar caribeño, Chichén-Itzá y el Cenote It Kil, Isla Mujeres, donde fuimos en catamarán y a la vuelta hicimos una fiesta genial,  y Playa Carmen y una noche en Coco Bongo, la mejor discoteca de mi vida. 
De camino a todos los lugares pude ver lo que es México en realidad, pobre y humilde, pero encantador. Esto hace que desee volver y disfrutar de su gente, su ambiente y su comida. 
Así que no puedo más que recomendaros que vayáis, en el plan que queráis, y que disfrutéis. Febrero es un buen mes, nosotros disfrutamos de muy buen tiempo; y sobretodo no cojáis un vuelo charter aunque os cueste un poco más de dinero. 

As anyone who's about the get its degree, this February I've enjoyed the company of 25 university colleagues during 1 week in Riviera Maya. It's a topic and typical trip but after 6 years studying it was an experience that I wanted to live: all included bracelet and caribbean beach. That's why after this experience I want to give you my opinion and some pics.
We stayed in a Resort (Gran Sirenis Riviera Maya) where you'll be (as anywhere you go) sharing your days with other Universities. This resorts are an example of what you always imagine: 5 pools, private beach with his hammocks, excellent service, palm trees, sun, a disco, thematic restaurants... The truth is that you feel like a tourist all the time. However I won't say that I haven't ENJOYED IT A LOT. In our case we got really close with the staff who worked there and we shared good time with them in our fetiche pool that had a big bar inside where you could go swimming and take one of its 33 cocktails. 
But, as you know, there's life outside the hotel and we were not going to miss it. I recommend you (if you want a spring break trip, not honeymoon) to buy the excursions from your country, if it's possible, because you can save a lot of money at the end. We visited Tulum, Chichén-Itzá, Cenote It Kil, Isla Mujeres, Playa Carmen and a night in Coco Bongo, the best disco of my life. 
While we were going to all these places I saw the real Mexico, poor and humble, but charming. That's why I want to go back, to enjoy its people, ambience and food. 
So, all I can do is to recommend you to go, whatever is the style of your trip, and enjoy it. February is a good month, we had great weather; and what's really important, don't take a charter fly and pay a little more for more quality.

Monday 17 March 2014

Songs to kiss and be kissed

Town Own Style es caracteritza, o aquesta és la nostra idea, per ser un blog complert. Poc a poc anem afegint els temes que volem anar tocant i tractant però tranquiles... encara falten coses per descobrir, aquí en va una: Town's Playlist. 
La setmana passada vam descoberir un video que va ser viral en poc temps, on un grup de 20 desconeguts es feien un petó per primera vegada, sense tenir cap relació previa entre ells, ni tan sols sabien els seus noms. La veritat es que se'ns va posat la pell de gallina, es a dir, ens podiem veure a nosaltres mateixes allà i sentíem el mateix que ells. Més tard vam descobrir que es tractava d'una magnifica estrategia publicitaria per promocionar una nova marca de roba. No obstant ens va fer pensar...un video d'aquestes característiques evidentment ha d'anar acompañat d'una música adecuada, i quines cançons serien les que ens agradaria que sonessin quan ens fan un petó. Per això us deixem les nostres 3 opcions. Disfruteu del video original i de les nostres cançons per fer un petó i ser petonejat. 

Town Own Style se caracteriza, o esta es nuestra idea, por ser un blog completo. Poco a poco vamos introduciendo los temas que queremos tratar, pero tranquilas... aún nos faltan cosas por descubrir, aquí va una: Town's Playlist. 
La semana pasada descubrimos un video que se convirtió en viral en poco, donde un grupo de 20 desconocidos se besaban por primera vez sin tener ninguna relación previa entre ellos, ni tan solo sabían sus nombres. La verdad es que se nos puso la piel de gallina, es decir, nos veíamos a nosotras mismas allí y sentíamos lo mismo que ellos. Más tarde descubrimos que se trataba de una magnífica estrategia publicitaria para promocionar una nueva marca de ropa. No obstante nos hizo pensar... un video de estas características evidentemente tiene que acompañarse de una música apropiada, y cuales son esas esas canciones que nos gustaría que sonaran cuando nos besan. Por esto os dejamos nuestras 3 opciones. Disfrutad del vídeo original y de nuestras canciones para besar y ser besado. 

Town Own Style is characterized, or that's what we want to, for being a complete blog. Step by step we are introducing the topics we want to talk about, but hold on... there's still a lot to discover, and here's one: Town's Playlist. 
Last week we discovered a video that became viral in a short time. In it 20 strangers  were kissing for the first time without having met before, they didn't even know their names. The truth is that we got goosebumps, we could see ourselves in there and feel the same they were feeling.  Later we discovered that this video was a wonderful publicity strategy to promote a new clothing brand. However that made us think... a video like that has to be accompanied by the appropriate music, and which are those songs that we'd like to be listening when we are being kissed? That's why we let you our 3 options. Enjoy the original video and our songs to kiss and be kissed. 



Ari's Song to Kiss and Be Kissed:


Pol 3.14 - Jóvenes Eternamente

Anna's Song to Kiss and Be Kissed:


Young Wonder - To You

Marina's Song to Kiss and Be Kissed


John Mayer - Slow dancing in a burning room